Si durant el 2020 no has necessitat adaptar les teves rutines pots deixar de llegir. Jo segueixo.
Em remunte al mateix dia, 31/12, però de 2019. Faig la meva llista de propòsits professionals: expansió de Monday, estratègia i nous productes, com avançar-nos a les tendències, reflexions d’equip. Em miro al mirall i noto que jutge i part estan ok, es donen la mà.
Durant els primers mesos de 2020 tot va normal (en el sentit literal): conforme a alguna cosa estàndard, usual, típica o esperada. Fins al 14 de març: mentre confinen tot el país, la meva dona i jo ens estrenem com a pares. I penso: som pares, quina empenta! Ens han confinat, quin desastre! I aquí comença l’any.
Els mesos posteriors van ser, han estat, són… nous. Paternitat apart, vaig agafar, com molts, la llista de propòsits i vaig anar modificant algunes coses: de créixer a mantenir, de fitxar a haver de fer un ERTE, d’expandir en 2020 a passar-ho al 2021, de sortir a guanyar a lluitar per empatar. Hi ha ambició i treball dur en cada un d’aquests objectius. Una frase que vaig llegir fa temps diu que If you fail to achieve your goal, change your strategy, not the goal. M’agrada la frase, la puc aplicar en major mesura, però aquest any he hagut de canviar alguns goals. Sorry Mr. Twitter.
I a l’agost ens canvia la pel·lícula. Ens vénen els mesos de vendes més intensos de tots: rècord de vendes sobre rècord de vendes. Recuperem tot. Milers d’articles sobre la nova manera de treballar. Uns explicant que des de casa s’està molt bé i que Zoom és la gran solució, altres que tot tornarà a la normalitat en l’era post-Covid. Altres, és clar, apostant per un model híbrid, flexible, en què cap gairebé tot i per a tots. D’autònoms a grans empreses. Que coworking és el futur. I aquí estic jo.
Sí, jo crec que el futur de les oficines és a través de coworking. De fet, ja ho era, s’ha accelerat el procés. Entrar i sortir de l’oficina, anar alguns dies però altres no, enfocar-se a resultats sense perdre la cultura de l’empresa, usar el teu temps millor. Usar el nostre temps millor, quin gran avanç global, quin bon pacte ens hem fet.
Arriba desembre i a questa vegada començo la llista més reflexiu. Em dic que ni som tan bons ni tan dolents. Que no som responsables de cada fracàs ni de cada encert. D’alguns sí, però no de tots. Comencem el 2021 més preparats: més astuts, més resistents i més cauts. Aprenc a veure el bosc, dissenyo un millor pla A i un bon pla B, afino els ganivets, veig (més) la importància de cada detall, vull usar millor el meu temps.
El balanç del meu 2020 ja està fet, l’he anat fent dia a dia durant un any sencer. Ja sé què he tret, no necessito consultar les notes, sóc jutge i part de la meva vida, cada dia. I tu de la teva. I aquesta és la gran oportunitat! Som jutge i part cada dia. Aconseguir que es parlin i que s’entenguin, que es donin la mà, aquest és un dels meus propòsits per a tots els anys que venen.
És 31/12, poses la TV. Focs artificials en cadena que des de Nova Zelanda s’acosten, hora rere hora, fins que ens toca encendre la metxa a nosaltres. Igartiburu, Pedroche i Obregón compten fins a dotze. Canviem de dia, de mes i d’any. Del 20 al 21. Allò que vas aconseguir, felicitats. Allò que no, parla’n amb el teu jutge.
Xavi, el FEO de Monday